Si la
despullava:
Si la despullava oh, la meva amor!
un botó que queia ja em donava goig
ara la bruseta i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia clavellets vermells.
un botó que queia ja em donava goig
ara la bruseta i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia clavellets vermells.
Localització:
·
Aquest
poema pertany a l'obra El poema de la rosa als llavis, publicada per Joan
Salvat-Papasseit. El poema es troba a la pàgina 129 dins de la part anomenada "Collita de
fruits".
Parafrasegi:
·
Aquest
poema ens transmet una sensació d'amor i erotisme, jove i fresc. També ens
transmet la il·lusió que sent el poeta si pogués despullar la seva estimada.
·
Comença
transmitent la il·lusió que li faria despullar-la, quan li queia un botó de la
brusa ja era feliç. Tenia el cinturó fort i la seva pell era dolça i suau. La
sina es referia als pits i diu que a mig del ram i havien clavellets vermells.
Anàlisi mètrica:
·
El
poema esta format per deu versos. Dividit en tres estrofes, les dues primeres
estrofes es composen de quatre versos i l’ultima estrofa dels últims dos.
·
No
té rima, es de vers lliure.
Figures retòriques:
·
Imatge
(metàfora impura): Identificació poètica entre un element real i un de irreal
quan tots dos són presents en el text literari.
o
2
estrofa:
“mel
rosada i fresca
La
sina després”
·
Metàfora:
o
3
estrofa:
“al
mig de la toia (ram de flors)
Clavellets
vermells”
Presència:
·
El
tema d’aquest poema, es el mateix que el tema típic del surrealisme: l’erotisme
o l’exaltació del desig, que era considerat com una forma d’alliberament.
Aquest tema es veu durant tot el poema i finalment quan utilitza els clavellets
vermells, que son un objecte de passió i amor igual que el color vermell.
Quin
desvetllar-me
Quin desvetllar-me el seu
cos tot nu
(era un fanal que em feria la cara:
—quan a ciutat plou tot queda com Tu,
nacre lluent de l´una banda a l´altra.
Ja et soc fidel com ho és el rat-pennat
que viu esclau al voltant de la nitra,
diguem perquè, sota el braç i amagat,
tens un secret com d´ulls negres, que em mira.
Dius mon amant, com un desmai d´onada
que el iol l´esquinça sota el ventre moll;
per aquest breç jo també et diré: amada
—però el teu secret, negre negre, em té tot.
(era un fanal que em feria la cara:
—quan a ciutat plou tot queda com Tu,
nacre lluent de l´una banda a l´altra.
Ja et soc fidel com ho és el rat-pennat
que viu esclau al voltant de la nitra,
diguem perquè, sota el braç i amagat,
tens un secret com d´ulls negres, que em mira.
Dius mon amant, com un desmai d´onada
que el iol l´esquinça sota el ventre moll;
per aquest breç jo també et diré: amada
—però el teu secret, negre negre, em té tot.
Localització:
·
Aquest
poema pertany a l'obra El poema de la rosa als llavis, publicada per Joan
Salvat-Papasseit. El poema es troba a la pàgina 145 dins de la part anomenada
"Somni i la rosada".
Parafrasegi:
·
En
la primera part el poeta ens mostra la situació. Després d'haver fet l'amor amb
l'amiga, el poeta la contempla. Per aquesta raó trobem una mica de descripció,
com és quan la compara amb la pluja, símbol de purificació.
·
En
la segona estrofa Salvat fa un vot de fidelitat a l'amiga i ens parla d'un
secret que Ella guarda, que no és més que el seu sexe i la seva virginitat, i
el compara amb la mirada.
·
En
la següent estrofa, la tercera i última, el poeta torna a parlar de l'amiga i
del seu secret, però en aquest cas ja ens deixa clara la donació absoluta per
part d'Ella, i torna a repetir que el te captivitat.
Anàlisis mètrica:
·
Tres
quartets decasíl·labs amb cesura (pausa enmig d'un vers d'art major) de quatre
més sis, encara que hi ha tres versos que no segueixen aquest esquema: versos
1, 6 i 12. Trobem que hi ha rima encadenada i assonant ABAB.
Figures retòriques:
·
Símil:
o
1
estrofa:
“-quan
a ciutat plou tot queda com Tu”
La pluja es un símbol de purificació per
aquesta raó la compara amb ella.
o
2
estrofa:
“Ja
et sóc Fidel.......
Tens
un secret com d’ulls negres que em mira”.
Aquesta
comparació és molt rellevant ja que el poeta sempre explica que el que captiva
d'una dona és la mirada, i els homes queden atrapats en aquesta presó que és
l'esguard.
·
Paral·lelisme:
o
3
estrofa:
“dius mon amant, com un
desmai d’onada
Que el iol l’esquinça sota
el ventre moll”
Trobem un paral·lelisme entre l'acte
sexual i el moviment dels vaixells quan topen amb les onades.
Presència:
·
Trobem
característiques relatives a ell. D'una banda, en quan a estètica, l'espai en
blanc que hi ha en el vers cinc, separant els dos hemistiquis. També són avantguardistes
el guionet, versos 3 i 12. En definitiva, el desig per trencar amb les formes
establertes per la tradició.
·
En
relació al contingut trobem alguns mot referits, sobretot, al futurisme, com
són fanal o ciutat. També hi ha referits a elements maquinistes: nitra, iol.
Ser mestre d’amor
Ser mestre d’amor
qui no pagaria
ara que en sóc jo
l’aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota ella s’afina
ja sap tan el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui és mestre d’amor
del guany ja pot viure
qui no pagaria
ara que en sóc jo
l’aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota ella s’afina
ja sap tan el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui és mestre d’amor
del guany ja pot viure
Localització
El poema es troba a l’apartat “
El delerós mester i la florida”. (pàg. 89)
Parafraseig del poema
Primer de tot cal dir que el
poema ser mestre d’amor, significa l’art a l’hora de besar.
1a estrofa: El protagonista es mestre d’amor, ara. Tot i així té
una aprenenta”enamorada” que el sedueix innevitablement.
2a estrofa: Parla de una lliçó però aquesta lliçó és d’amor, de
manera que l’alumna sap molt bé la lliçó, de manera que amb un sol petó ja pot
dir la lliçó seguida( sap molt bé com estimar)
3a estrofa:
Exclama a l’autor i protagonista
que qui és “mestre d’amor” pot viure de
renda, de beneficis. Com saps com estimar, pots treure profit sempre.
Conclusió seguint una pauta de una lírica tradicional( versificació
curta) el poema ens vol transmetre qui aprèn l’art d’estimar en pot gaudir tota
la vida.
Anàlisi mètrica: tipus d’estrofa
-Està format per 3 estrofes
- Versos majoritàriament
pentasíl·labs
- Versos d’art menor
-Rima asonant.
- Esquema mètric: a,b,a,b/,a,b,a,b,a,b,/a,b
Figures retòriques i/o imatges
A l’hora de parlar de les figures
retòriques trobem les següents:
Encabalcament: En els versos 1 i 2.
Metàfora: Aprenenta =
Estimada, Mestre= Enamorat, Lliçó= Aprenentatge pràctic amorós.
Camp semàntic de l’estudi= mestre d’amor, aprenenta, lliçó, guía.
Paral·lelisme: Entre tota el que fa referència a l’estudi i tot el
que fa referència al amor.
Hiperbàton: De dir la lliçó tota ella s’afina versos 5 i 6./ i en els versos 11 i 12= qui és mestre d’amor del
guany ja pot viure.
Personificació: Ja sap tant el cor en el vers 7.
Presència
A)
Elements
avantguardats vinculats al futurisme i cubisme
Disposició en
tres estrofes de mides diferents.
B)
Trets
tradicionals i/o recursos provinents de la cançó popular
El tema amorós representat per el mestre i
l’alumna.
Versos curs d’art menor.
Vocabulari
senzill
I molts
hipèrbatons.
C)
Influència
d’Ausiàs March
Tema del amor,
tema del amor cortès la dona es tractada de igual a igual respecte a l’home.(
en el cas d’aquest poema millor que l’home.
D)
Influència
de la poesia trobaresca
El mestre i
l’alumne d’amor. De manera que qui acaba ensenyant és l’alumne i no el
professor.
Quin tebi pler
Quin tebi pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.
La seva cambra si em té enamorat!
on és l'espieta que l'amor ens priva?
Localització
El poema es troba a l’apartat “contentament” (pàg.109)
Parafraseig del poema
Amb el quartet que forma la primera estrofa, és parla del
adulteri “el plaer d’estimar d’amagat” i de que ningú no percep que aquest amor
està essent real. Tot i que s’ha de tenir cura que no s’ha de ser vist però els
amants en gaudeixen.
El primer vers lliure parla amb un doble sentit de la
paraula cambra: habitació, i metonímia d’una part del cos del estimada...( per
on el enamorat “entrera”)
En el segon vers lliure parla de l’espieta amb un cert
sentit de voyeuriste.
Anàlisi mètrica
-El poema consta de 1 quartet i dos versos lliures.
-Versos decasíl·labs.
- Rima assonant.
-Esquema mètric:
A,B,A,B,A,B
Figures retòriques i/o imatges
A l’hora de parlar de les figures
retòriques trobem les següents:
Metonímia: “la
seva Cambra”, en el primer vers lliure.
Hipèrbaton: ... que l’amor ens priva, en l’últim vers.
Pregunta
retòrica: “on és l'espieta que l'amor ens priva?, el l’últim
vers.
Recursos tipogràfics:
Conté un guió —
en el tercer vers.
I separació de les tres
estrofes.
A)
Elements avantguardats vinculats al
futurisme i cubisme.
Com a tret
avantguardistes del cubisme seria l’utilització de Recursos tipogràfics , i en
quan el poema en general es tracte del amor cortès en el qual els amants no es
veien en públic ja que normalment la dona estava casada.
B)
Trets
tradicionals i/o recursos provinents de la cançó popular.
Utilització de
mots o paraules de la lírica popular com: follia, cambra i abraç entre
d’altres. I la repetició del pronom relatiu “que”.
C)
Influència
d’Ausiàs March.
La persona estimada es com una deessa.
Reflexa el sistema feudal en el qual el servidor o vassall té l’obligació de
obeir el senyor feudal, el cas de la poesia el senyor feudal es la dama i el
l’enamorat és el poeta.
D)
Influència
de la poesia trobaresca.
Deixaré la ciutat
Localització:
Aquest poema pertany a l'obra El poema de la rosa als llavis, publicada per Joan Salvat-Papasseit. El poema es troba a la pàgina 75 dins de la part anomenada "el desig i el convit".
Parafrasseig del poema:
Aquest poema ens parla de l’abandonament momentani de tot allò que es relaciona amb la ciutat per concentrar-se en un amor que tot just arriba i que centra l’atenció del poeta. L’enamorat decideix abandonar la ciutat per viure l’experiència de l’amor i llavors enumera tota una sèrie d’elements que el lliguen a la ciutat: la barca i el Port, el voltàmetre, l’autòmnibus i l’avió.
Anàlisi Mètrica:
El poema consta d'una estrofa de 13 versos amb un predomini de versos dodecasíl·labs. Té rima consonant.
Figures Retòriques:
El poema es basteix a partir del tòpic del “carpe diem”: cal aprofitar l’arribada de l’amor i deixar-ho tot per viure’l amb intensitat. Quant a les figures retòriques, hi ha hipèrbaton (“li diré com la copa maliciós és del vi”), polisíndeton (“i el voltàmetre…”, “i el més bonic ocell…”, “i temptaré …”) i dues comparacions als últims versos referides al caràcter entremaliat de l’enamorat i a la dolçor imaginada dels llavis i la boca de la noia (“com si fos un minyó”, “com un pinyó és la boca”).
Presència:
Cal destacar, també, aspectes formals que connecten el text amb l’avantguardisme com els salts en els versos, que es trenquen en la forma, tot i que no en el metre, per cridar l’atenció dels lectors, així com el lèxic futurista (el voltàmetre, l’autòmnibus i l’avió)
Localització:
Aquest poema pertany a l'obra El poema de la rosa als llavis, publicada per Joan Salvat-Papasseit. El poema es troba a la pàgina 75 dins de la part anomenada "el desig i el convit".
Parafrasseig del poema:
Aquest poema ens parla de l’abandonament momentani de tot allò que es relaciona amb la ciutat per concentrar-se en un amor que tot just arriba i que centra l’atenció del poeta. L’enamorat decideix abandonar la ciutat per viure l’experiència de l’amor i llavors enumera tota una sèrie d’elements que el lliguen a la ciutat: la barca i el Port, el voltàmetre, l’autòmnibus i l’avió.
Anàlisi Mètrica:
El poema consta d'una estrofa de 13 versos amb un predomini de versos dodecasíl·labs. Té rima consonant.
Figures Retòriques:
El poema es basteix a partir del tòpic del “carpe diem”: cal aprofitar l’arribada de l’amor i deixar-ho tot per viure’l amb intensitat. Quant a les figures retòriques, hi ha hipèrbaton (“li diré com la copa maliciós és del vi”), polisíndeton (“i el voltàmetre…”, “i el més bonic ocell…”, “i temptaré …”) i dues comparacions als últims versos referides al caràcter entremaliat de l’enamorat i a la dolçor imaginada dels llavis i la boca de la noia (“com si fos un minyó”, “com un pinyó és la boca”).
Presència:
Cal destacar, també, aspectes formals que connecten el text amb l’avantguardisme com els salts en els versos, que es trenquen en la forma, tot i que no en el metre, per cridar l’atenció dels lectors, així com el lèxic futurista (el voltàmetre, l’autòmnibus i l’avió)
